Resposta individual | |||
Tipus de família? | Afectiva | Afectiva | Democràtica |
Caràcter del nen/a? | Serà inquiet | Inquiet | Actiu |
Forma de vestir? | Depèn del sexe | Presumit | A la moda |
Que sabrà fer? | Habilitats motrius | Karate | Taekwondo |
Que li agradaria fer? | Jugar | Jugar a futbol | Guanyar un campionat de taekwondo |
Tipus d’amistats? | Cercle obert | Actiu | Esportistes |
Estudis? | Enginyeria | INEFC | Educació primària |
Feina? | Enginyer | Professor d’educació física | Mestre d’educació física |
Respostes en grup
Comparar respostes individuals entre nosaltres i explicar-nos arguments o dubtes que hem tingut a l’hora de respondre la resposta.
Dos dels membres del grup opinem que, a part de ser nen, serà esportista, passant-s’ho bé amb les activitats esportives. El seu tipus de família serà afectiu, propiciant el seu desenvolupament en tots els àmbits i animant-lo a seguir els seus somnis. El seu futur estarà lligat al món dels esports, centrant-se en l’ensenyament d’educació física.
Ens hem basat en el fet de què es tractarà d’un infant actiu, donat que en una de les imatges es veu el peu del nadó marcat a la panxa de la mare. Per tant, em entès que es tracta d’un nen esportiu, potser centrat en activitats esportives d’arts marcials.
L’altre membre del grup ha variat pel que fa a les seves aspiracions professionals, suposant que serà enginyer, tot i que no ha sabut defensar el perquè.
Pel que fa a les amistats, tots tres hem coincidit que es tractarà d’un nen (o nena) força sociable, alguns encarant aquesta qualitat a vessants esportives.
Comparar característiques assignades als nens i les assignades a les nenes. Es veuen elements o estereotips sexistes en les identitats assignades?
Cal reconèixer que em sigut bastant sexistes, caient en molts dels estereotips establerts per als gèneres. Em suposat que seria un nen perquè aquests són els que, tradicionalment, són més actius i els que més probabilitats tenen de triomfar en l’àmbit esportiu.
Encara que un dels membres del grup a tingut en compte a les nenes pel que fa a la forma de vestir, ha diferenciat entre ambdós sexes dient “depèn del sexe”, la qual cosa també es força sexista.
Encara d’ésser completament conscients dels estereotips relacionats amb el gènere, aquests solen formar part dels primers pensaments que tenim respecte alguna cosa. Aquesta concepció del sexe lligat a determinats comportaments ve influenciada tan per l’educació rebuda com per elements sexistes, com ara els anuncis. I es que en aquests últims es diferencia clarament entre, per exemple, “joguines de nens” (cotxes teledirigits, figuretes de monstres…) i “joguines de nenes” (nines, cuinetes…), repercutint enormement en la concepció del món que els infants tenen.
EDITAT AMB LA RESTA DE LES PREGUNTES
Què podem fer cadascú de nosaltres per avançar cap a la igualtat real entre homes i dones i per a l’eradicació de la violència de gènere? Argumenteu la vostra resposta.
Per aconseguir una igualtat entre homes i dones real primer s'haurien d'erradicar tots els estereotips de gènere tan presents en la nostra societat ( com ara el de les nenes juguen amb nines i els nens amb cotxes). Però aquesta és una fita gairebé impossible, ja que aquests estereotips estan molt ben interioritzats i, a més a més, es repeteixen dia a dia en el món publicitari entre d'altres.
Pel que fa a la violència de gènere, s'hauria d'ensenyar a la població que ressolent els conflictes d'una manera pacífica els resultats que s'obtenen són més satisfactoris. Tot i així, els models familiars són molt importants en la formació de l'identitat d'un infant, de manera que si un nen veu com la seva mare es maltractada és molt possible que accepti aquest fet com a normal. Per tant, en aquest tipus de casos ens trobem amb un peix que es mossega la cua.
Quina actuació creieu que es pot fer des de l’àmbit escolar per tal de contribuir a la construcció d’identitats infantils més igualitàries i menys estereotipades?
Nosaltres, com a futurs mestres, representarem un paper important, intentant que els infants no es discriminin sexualment. Per a fer-ho, nosaltres plantejariem dues activitats a l'aula:
1. Per als primers cursos de primària, treball amb imatges que mostrin estereotips de gènere i d'altres que no (exemple: una dona cuinant, fent feines domèstiques... i una altra on ambdues parts de la parella participen en el manteniment de la llar). Fomentar un debat entre els nens, permetent que expliquin vivències personals (cosa normal, donada la seva edat). Conduir la classe de tal manera que se n'adonin de què tant l'home com la dona han de poder fer les mateixes feines.
2. Als darrers cursos de primària treballariem més la violència de gènere. Començariem preguntant als nens si saben el que és, conduint la classe cap a un debat amb la pregunta "per què es produeix violència de gènere?". Un altre dels punts clau de la lliçó seria que els nens aprenguéssin que no només les dones pateixen violència, sino què també els homes.
També s'hauria d'evitar la distinció per sexes per part del professor (per carnestoltes, fer disfresses pels nens i unes altres per les nenes; a educació física, partits de nens contra nenes; evitar utilitzar els colors associats als sexes: blau pels nens i rosa per les nenes...).
EDITAT AMB LA RESTA DE LES PREGUNTES
Què podem fer cadascú de nosaltres per avançar cap a la igualtat real entre homes i dones i per a l’eradicació de la violència de gènere? Argumenteu la vostra resposta.
Per aconseguir una igualtat entre homes i dones real primer s'haurien d'erradicar tots els estereotips de gènere tan presents en la nostra societat ( com ara el de les nenes juguen amb nines i els nens amb cotxes). Però aquesta és una fita gairebé impossible, ja que aquests estereotips estan molt ben interioritzats i, a més a més, es repeteixen dia a dia en el món publicitari entre d'altres.
Pel que fa a la violència de gènere, s'hauria d'ensenyar a la població que ressolent els conflictes d'una manera pacífica els resultats que s'obtenen són més satisfactoris. Tot i així, els models familiars són molt importants en la formació de l'identitat d'un infant, de manera que si un nen veu com la seva mare es maltractada és molt possible que accepti aquest fet com a normal. Per tant, en aquest tipus de casos ens trobem amb un peix que es mossega la cua.
Quina actuació creieu que es pot fer des de l’àmbit escolar per tal de contribuir a la construcció d’identitats infantils més igualitàries i menys estereotipades?
Nosaltres, com a futurs mestres, representarem un paper important, intentant que els infants no es discriminin sexualment. Per a fer-ho, nosaltres plantejariem dues activitats a l'aula:
1. Per als primers cursos de primària, treball amb imatges que mostrin estereotips de gènere i d'altres que no (exemple: una dona cuinant, fent feines domèstiques... i una altra on ambdues parts de la parella participen en el manteniment de la llar). Fomentar un debat entre els nens, permetent que expliquin vivències personals (cosa normal, donada la seva edat). Conduir la classe de tal manera que se n'adonin de què tant l'home com la dona han de poder fer les mateixes feines.
2. Als darrers cursos de primària treballariem més la violència de gènere. Començariem preguntant als nens si saben el que és, conduint la classe cap a un debat amb la pregunta "per què es produeix violència de gènere?". Un altre dels punts clau de la lliçó seria que els nens aprenguéssin que no només les dones pateixen violència, sino què també els homes.
També s'hauria d'evitar la distinció per sexes per part del professor (per carnestoltes, fer disfresses pels nens i unes altres per les nenes; a educació física, partits de nens contra nenes; evitar utilitzar els colors associats als sexes: blau pels nens i rosa per les nenes...).
Pràctica incomplerta! Us vaig penjar a sakai la pràctica el dimarts, tal i com vaig dir a classe.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaT'he respost a les preguntes que faltaven en aquesta mateixa entrada.
ResponElimina