Pràctica 3 (part 3)

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA

Per veure el vídeo de la pràctica, clica aquí

Edat del nen: 9 anys, 0 mesos

RESULTATS DE LES PROVES

Nocions de conservació

Conservació de la substància: En un principi semblava assolida, ja que va respondre correctament i sense dubtar. Però al final, quan li vam posar el cas d’un nen que havia dit el contrari, li va donar la raó, així que no ho té assolit.

Conservació del pes:  confon pes amb quantitat. Raona que el cilindre i la bola de plastilina no pesen el mateix perquè “les persones gordes pesen menys que les primes”.

Conservació de la longitud: no la té assolida. Diu que una de les palletes és més llarga quan la desplacem, encara que no ho sap raonar correctament (veure interpretacions)

Interpretació: es tracta d’un nen força introvertit, amb molts problemes d’autoestima i confiança. Per aquest motiu no seria un subjecte adient d’estudi, ja que la seva timidesa s’agreuja amb la presencia d’una càmera. De fet, va respondre correctament i sense dubtar-ho a la pregunta de conservació de la longitud quan no estàvem gravant-lo amb vídeo.

Classificació

Descripció: ordena les figures del joc lògic seguint dos criteris: el de forma i el de tamany, obviant el de color.

Interpretació: realitza aquesta activitat de forma metòdica i bastant ràpida, encara que quan li vam preguntar com ho havia ordenat era incapaç de explicar-nos que ho havia fet seguint els criteris de forma i de tamany.

Quantificació de la inclusió

Descripció: vàrem realitzar l’activitat amb fruits secs: cinc cacauets i tres avellanes (que el nen va anomenar “castanyetes”). No té assolit el principi d’inclusió. Quan, al final de la prova, li vam explicar quina era la resposta correcta ens va dir que erem uns tramposos.

Interpretació: al ser un nen tan introvertit es comportava de forma nerviosa davant la càmera. Uns dies després de la prova li vaig tornar a fer la prova de la inclusió, posant com exemple els vehicles. Va respondre correctament, potser perquè no s’ho esperava. Cal dir que quan la seva mare li va comentar que li faríem una proba es va posar molt nerviós, pensant-se que era un examen.

Pràctica 3 (part 2)

2. D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massa, pes, volum, longitud, entre altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “pre-requisits” per a la construcció de coneixements escolars durant l’etapa de primària. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts, però tinguis cura del lloc d’on extreus la informació) i reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.

PERIODO DE LAS OPERACIONES CONCRETAS

Según Piaget el periodo de las operaciones concretas es la tercera fase en la vida de un niño y comprende desde los siete hasta los once años de edad. Cuando se habla aquí de operaciones se hace referencia a las operaciones lógicas usadas para la resolución de problemas. El niño en esta fase o estadio ya no sólo usa el símbolo, es capaz de usar los símbolos de un modo lógico y, a través de la capacidad de conservar, llegar a generalizaciones atinadas.
Piaget decía que en esta fase el niño tiene que ser capaz de manejar correctamente la información concreta; ya no bastara con las acciones observables ni con las representaciones mentales de los dos anteriores periodos sino que debe de ser capaz de llevar a cabo acciones interiorizadas. No ve escenas sin conexión sino que ve el proceso en su totalidad. Es capaz de plantear la reversibilidad, es decir, justificar una respuesta dada al observar que una transformación acontecida en un momento determinado vuelve a su origen.
El niño en esta etapa presenta dos formas de abordar la reversibilidad: por un lado, mediante la inversión/negación, consistente en desarrollar una acción contraria a la que se acaba de realizar (plantear una dirección contraria); por otro a través de la reciprocidad o compensación, es decir, no se trata de deshacer sino de volver al punto original desarrollando una acción diferente de la original.
Tanto las acciones ejecutadas por el niño como sus operaciones mentales no pueden ser aisladas ni independientes ya que en esta etapa todos los acontecimientos deben guardar un cierto grado de orden y sentido.
 Piaget tras realizar diferentes estudios sobre este tema concluyó que el niño, según en la etapa de su vida que se encuentre, reúne una serie de características propias para su edad.
Alrededor de los 6/7 años el niño adquiere la capacidad intelectual de conservar cantidades numéricas: longitudes y volúmenes líquidos. Aquí por 'conservación' se entiende la capacidad de comprender que la cantidad se mantiene igual aunque se varíe su forma. Antes, en el estadio preoperativo por ejemplo, el niño ha estado convencido de que la cantidad de un litro de agua contenido en una botella alta y larga es mayor que la del mismo litro de agua trasegado a una botella baja y ancha (aquí existe un contacto con la teoría de la Gestalt). En cambio, un niño que ha accedido al estadio de las operaciones concretas está intelectualmente capacitado para comprender que la cantidad es la misma (por ejemplo un litro de agua) en recipientes de muy diversas formas.
Alrededor de los 7/8 años el niño desarrolla la capacidad de conservar los materiales. Por ejemplo: tomando una bola de arcilla y manipulándola para hacer varias bolillas el niño ya es consciente de que reuniendo todas las bolillas la cantidad de arcilla será prácticamente la bola original. A la capacidad recién mencionada se le llama reversibilidad.
Alrededor de los 9/10 años el niño ha accedido al último paso en la noción de conservación: la conservación de superficies. Por ejemplo, puesto frente a cuadrados de papel se puede dar cuenta que reúnen la misma superficie aunque estén esos cuadrados amontonados o aunque estén dispersos.

La conservaciónEn esta característica hay que manejar los conceptos de cantidad y de calidad. La cantidad en la mayoría de los casos será la misma aunque la calidad o forma cambie. Para cada edad se establece una relación distinta entre apariencia o calidad, es decir, de conservación.
En este período de Operaciones Concretas se da conservación de masa, de longitud, de líquido, de conservación de área, de peso y de volumen, y para observar cada uno de ellos se pueden hacer una serie de ejercicios.

a) Conservación de masa.
Se le presenta al niño un pliego de cartulina entero. A continuación se le entrega otro pliego de cartulina y se rompe en trozos desiguales. Se le pregunta dónde hay más cantidad de papel, si en el pliego que está entero o en el que ha sido roto en trozos desiguales. Responde que aunque uno esté roto en pedazos, la cantidad de papel es la misma en los dos porque no se ha tirado ningún trozo de la segunda cartulina a la basura.

b) Conservación de longitud.
Cogemos dos bolígrafos de la misma marca y les colocamos el capuchón tapando la punta de la mina. Una vez mostrados al niño puestos en posición paralela para demostrarle que ambos tienen el mismo tamaño, procedemos a colocarlos perpendicularmente, es decir, formando con ambos una cruz. En esta posición le pido que me indique cual de los dos es más largo y si nos responde que los dos tienen la misma longitud, podríamos afirmar que posee la capacidad de conservación de la longitud.

c) Conservación de líquido.
Vertimos medio litro de agua en una botella de un litro de capacidad y seguidamente realizamos la misma operación, pero esta vez vertiendo el agua en una botella de dos litros de capacidad. La pregunta formulada será ¿en cual de las dos botellas hay mayor cantidad de agua? Si responde que en ambas botellas habrá la misma cantidad de agua porque lo único que ha cambiado es el tamaño del recipiente sobre el que se ha vertido el líquido, el niño habrá adquirido la conservación de líquidos.

d) Conservación del área.
Para la comprobación de esta característica podemos tomar una habitación. Primero metemos al niño dentro completamente vacía. Pasados unos minutos le decimos que vuelva a entrar dentro de la misma habitación, sólo que dentro de esta hemos colocado unos juguetes, unos libros y una especie de baldas. Le preguntamos cual de las dos presenta unas dimensiones mayores y si responde que ambas son iguales, que lo único que ha ocurrido es que en el segundo caso, hemos introducido objetos que hacen que parezca que esa habitación es más pequeña cuando en realidad se trata de la misma habitación inicial, habrá adquirido esta conservación.

e) Conservación del peso.
Elaboramos dos bolas de plastilina con la misma forma y utilizando la misma cantidad en cada una. Atravesamos una de ellas con un palo (que posteriormente extraemos) dejando como resultado un agüero en el centro de esta bola. Tras formular la pregunta de cual pesará más, puede que responda que si al atravesar la bola con el palo extraemos algo de plastilina, entonces pesará más la bola primera; por el contrario, si no extraemos nada de plastilina del centro de esa bola, el peso será igual en ambas figuras. Podremos observar que ha adquirido esta conservación.
También podemos preguntar al niño que qué cree que pesará más un kilogramo de huevos o un kilogramo de papel? y observamos la respuesta para poder interpretar el resultado.

f) Conservación del volumen.
Según varios estudios observados es la conservación que más cuesta de adquirir.
  Para este ejercicio llenamos dos vasos de agua de idéntica capacidad y forma con agua, uno de ellos hasta la mitad y otro hasta el borde. Preguntamos que en cual de ambos vasos entra mayor cantidad de agua. Observamos la respuesta e interpretamos el resultado.

Tras haber estudiado los diferentes estadios de Piaget y haber realizado esta práctica hemos llegado a la conclusión que los resultados corresponden a las conclusiones de este autor.
Bien es cierto que no se puede establecer una edad de forma categórica porque la superación de las características que Piaget estableció depende en gran parte de la capacidad individual de cada niño, del contexto en el que se desarrolla, de la genética y de muchos otros factores. Por lo tanto es posible que un niño de cualquier edad se sitúe en un periodo determinado pueda dominar aspectos propios de una etapa superior. Por este motivo en el ámbito de la enseñanza siempre tenemos que exigir al niño algo más de lo que ya saben hacer, para así continuar desarrollando los posteriores estadios y características que propone Piaget.

Recursos bibliográficos
• http://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Piaget
• Apuntes de la asignatura “Aprendizaje y desarrollo de la personalidad” del Profesor Óscar Flores
• Apuntes de la asignatura “Psicología evolutiva” del Profesor Álex Gordillo.

Pràctica 3 (part 1)

1. Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.

6 anys
No te les Nocions de conservació assolides. Ja que quan desfà la bola i fa el xurro diu que no hi ha la mateixa plastilina. Sol identifica les boles amb les boles i el xurro amb el xurro.
Quan se li pregunta què es pot fer, diu que fer les dos boles.
Quan se li pregunta que hi ha un altre nen que diu que no es així, l’Infant respon: aquest nen no” s’entera”, té el cap ple de tonteries.
Llargada: Quan les palletes estan posades de la mateixa manera, el nen es dona conta de que si són iguals, però quan les canvia de posició el nen diu que no són iguals, que perquè tornin a ser iguals s’ha de posar com abans. No ho té assolit.
Proba de classificació
El primer nen va fer tres piles:
- quadrats
 -rodones
  -triangles
Per lo tant classificació per formes, en canvi el segon va classificar per colors i per formes.
Inclusió
 Li portem cinc taronges y tres pomes. El nen conta amb el dit. No hi ha inclusió. En el moment que se li pregunta si hi ha més taronges o pomes el nen diu que taronges, al fer-li la segona pregunta, si hi ha més taronges o fruita, l’infant pregunta si la taronja és una fruita, la resposta del experimentador és que no ho sap, doncs el nen diu que hi ha més taronges.

7 anys i 6 mesos
El nen de 7 anys té les mateixes característiques que el anterior excepte en la prova de classificació que ho fa per tamany i forma. Podem dir que el nen no ho té assolit, i que dels 6 als 7 anys no hi ha un gran procés en aquest cas

8 any i 9 mesos
El nen de 8 anys ja comença a assolir varies coses. Per exemple en la prova de les substàncies, ens respon que si que hi ha la mateixa quantitat entre boles i xurros, per lo tant té assolida la capacitat de conservació.
Per la prova del pes, el nen va tindre que agafar el xurro i la bola amb les mans per comprovar que pesaven iguals. No es fiava del que veia.
En canvi a la prova de longitud, no sap veure que encara que és desplacin són iguals, per lo tant no la té assolida..
A l’hora de classificar, ho va fer per colors ja que ell deia que era més ràpid.
I la última prova va demostrar que tenia adquirida la inclusió. va poder veure que hi havia més fruita, les va saber ajuntar. En canvi en una altra nena de la mateixa edat hem pogut observar que la inclusió no la te adquirida

9 anys i tres setmanes
Passem al nen de 9 anys. Hem observat que no té adquirides les nocions de conservació, ni el pes, ni la longitud, ni la inclusió, i la seva classificació és per formes i tamany. Hem podria arriscar a dir que aquest nen no segueix el ritme de l’adquisició de les nocions, ja que hem vist que de 6 a 8 anys han anat progressant en canvi amb aquest nen li costa més, per ell és un procés més lent.

11 anys i 9 mesos
Una nena la qual te adquirides totes les nocions, amb 11 anys i 9 mesos, i les té tan adquirides, i està tan confiada que al dir-li que un altre nen no deia lo mateix, la nena va respondre: que vingui aquí que li ensenyo.

12 anys i 3 setmanes
Podem veure que amb 12 anys també te les nocions adquirides, menys la del pes que no veu que és el mateix, el seu raonament és que el xurro està més apretat. Podem dir que segueix el procés correctament, les te quasi totes adquirides. En canvi un altre nen de 12 anys i 1 mes les té totes adquirides ja.

Pràctica 2, pregunta 2 (ampliació)

El dibujo de un niño puede representar: su capacidad intelectual, su desarrollo físico, su aptitud perceptiva, el factor creador, el gusto estético y también el desarrollo social del individuo. Pero también las transforma¬ciones que se van sucediendo a medida que crece y se desarrolla. Si analizamos los dibujos de estos trillizos podemos definir cada uno de estos ítems: Observamos una capacidad intelectual desarrollada para su edad; un desarrollo físico en evolución; un factor creador adecuado para su edad; y un desarrollo social alegre.
Sus dibujos nos indican que están en la etapa del desarrollo del pensamiento abstracto es decir, la figura humana responderá al esquema o concepto que el niño se haya formado a través de su experiencia.
Cada uno de los hermanos ha hecho esquemas diferentes del dibujo. Que sean muy ricos o menos, se debe a las diferencias de personalidad.
El principal descubrimiento de esta etapa es que el niño descubre que existe cierto orden en las relaciones espaciales, ya no piensa en objetos aislados sino que establece relacio¬nes entre los elementos y se considera a sí mismo como una parte del entorno

Informe sobre pràctica 2 (part 4)

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:

• Dels 6 als 8 anys: Aquesta és una etapa esquemàtica, dibuixen bidimensionalment, i sovint tenen problemes per pintar. Els menys desenvolupats pinten amb un color que els recorda una cosa que els agrada. No dibuixen seguint proporcions reals i canvien el dibuix per adaptar-lo al que escriuen després. Escriuen contes de princeses i superheoris.

• Dels 8 als 10 anys: Perfeccionen el seu estil de dibuix, les proporcions s’apropen més a la realitat i utilitzen en regle per a fer linies rectes.

• Dels 10 als 12 anys: Proporcions practicament reals, s’apropen més a la realitat, arribant a dibuixar logotips i estampats a les samarrete. El text està menys estructurat i fan menys faltes ortogràfiques.

2. Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

A partir dels dibuixos comentats a clase podem dir que els nens de cicle inicial dibuixen utilitzant figures geometriqes i que nescessiten explicar en veu alta a un adult el que dibuixen perque estàn aprenent a escriure i els hi costa plasmar les seves idees per escrit.

Pero es al cicle superior on es veu un canvi mes gran. Els nens dibuixen amb molts detalls, no tenen dificultats per pintar i estructuren bastant be el text.

3. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Cada nen es desenvolupa a una velocitat diferent, cosa ben patent durant la primària que és quan aquest desenvolupament és més important. Prenent com a exemple el cas dels trigèmins, dos nens i una nena de la mateixa edat i contextos social, familiar i escolar, les diferencies entre els tres dibuixos son ben notables.

La nena és obviament la més desenvolupada i, a més, a la que més li agrada escriure i dibuixar. Els dos nens estàn menys desenvolupats, pero un d'ells, que encara conserva trets de dibuix propis de l'educació infantil, va afirmar que no li agradava dibuixar, que ell preferia escriure. Per aquest motiu afirmem que un nen a qui li agradi dibuixar probablement és desenvoluparà més depressa que a un que no li agradi, ja qe dibuixarà i pintarà com a passatemps i no per obligació.

Informe sobre pràctica 2 (part3)

RESULTATS DE LES PROVES: ÓSCAR

Edat del/la nen/a: 7ANYS

Ma utilitzada: Dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 19 Minuts

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 3 Minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

És el primer que comença a dibuixar (té iniciativa). El dibuix del personatge el dibuixa en 2 minuts; després continua dibuixant diferents personatges. Quan dibuixa diu que son uns personatges però després són uns altres: la seva mare, ell mateix i les seves dos germanes. Ens ha estranyat molt que no dibuixes al seu germà.

Apreta moltíssim al dibuixar (és nerviós). Si la seva germana petita no hagués fet servir els colors ningún dels trigémins els hauria utilitzat.

Mentre dibuixa no para de parlar,fins i tot va cantar una cançó amb anglés.

Es dibuixa el número 1 i diu que ell és el millor.

Utilitza molts colors vius (viu en un context feliç) encara que no presta molta atenció en pintar-ho bé.

Quan ja te el dibuix fet li dibuixa una metralleta al seu personatge i foc ales cames; diu que està volant (té imaginació).

ESCRIPTURA:

Comença a escriure sense preguntar res molt il•lusionat.

Comença a escriure a mitat del full.

No utilitza accents.

Quan escriu tendeix a baixar.

Paraules escrites com sonen (trecare dificis).

Apreta molt.

OBSERVACIONS: 

Dels trigèmins és el lider. Té iniciativa i és molt inquiet.

Té un vocabulari bastant ric. Utilitza paraules com villano i delinqüent, encara que no les sap escriure.

Informe sobre pràctica 2 (part 2)

RESULTATS DE LES PROVES: DAVID

Edat del/la nen/a: 7 anys

Ma utilitzada: Dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 17 Minuts

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 6 Minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Com he explicat el nen solament dibuixa persones i un grill, concretament set persones. No tenen una base, cosa que el nen esta en la edat de començar a dibuixar-la, els dibuixos no tenen les línies ben definides i ni tan sols estan rectes, si no que estan en diagonal. L’Infant sol pinta d’un color, el taronja, no ha entrat en la definició de colors, dedueixo que el nen porta un retràs en el desenvolupament, a demès de que a ell no li agrada dibuixar, això fa evident aquest retràs. En comparació amb els altres germans, és el menys desenvolupat i el més tímid, ja que alhora de fer el dibuix no deia res, mentre que els seus germans no paraven de parlar.

ESCRIPTURA:

El nen escriu amb lletra lligada lo qual és normal per a la seva edat, ara entrem en la manera de escriure. Els signes de puntuació no es posa, tampoc respecta els marges, però lo que si que fa es deixar un espai regular entre paraula i paraula això denomina un avenç, l’únic detall és que hi ha paraules que no les escriu bé del tot, però són les primeres etapes, hem pogut observar que encara que no estigui prou desenvolupat en la tasca de dibuixar, en la escriptura avança correctament, sabent que és un camp el qual ell es sent còmode, li agrada. Les grafies de les q,p,d son correctes i amb els pals rectes.

En comparació amb els germans, no és el que ha escrit més però si un dels que ha escrit millor,. La història no té un sentit del tot lògic, no està ben pautada, però ho tenia molt clar.

Pràctica 2 (primera part)

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2

Clica sobre les imatges per ampliar-les.

 

RESULTATS DE LES PROVES: ANNA

Edat del/la nen/a: 7

Ma utilitzada: Dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 40 Minuts

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 13 Minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Persona: comença dibuixant la cara i els cabells i va baixant.

Abans de dibuixar una altra cosa pinta.

Ha pres com a model a un dels membres del grup (Rous)

Utilitza molts colors. En el cas de la persona, es fixa en com va vestida per buscar el to adequat (hi havia molts llapis de colors amb tonalitats diferents a la seva disposició).

No esborra en cap moment. Sembla molt segura del que vol dibuixar i de com aconseguir-ho.

Segons la perspectiva de Lowenfeld, està en una etapa esquemàtica avançada ja que segueix un model de figures geomètriques per dibuixar una persona, però ho pinta basant-se en la realitat.

ESCRIPTURA:

Fa baixar bastant el pont de la “n”, de forma que si no tenim una “p” com a referència es podrien confondre.

Intenta seguir una línia recta a l’hora d’escriure, però sempre s’acaba torçant de forma progressiva al final de cada línia.

Fa la lletra molt gran i lligada, deixant un espai regular entre paraules.

Escriu bastant ràpid. Només s’atura en les paraules llargues.

No posa accents. Confon la “v” amb la “b” i la “ll” amb la “i” en determinats casos.

Si una frase no li acaba d’agradar o creu que la pot millorar, no dubta en esborrar-la i reescriure-la.

No es limita a descriure el seu dibuix, si no que conta una historia on apareixen els personatges i elements dibuixats (noia, cavall, flors i papallones) i alguns d’absents (noi). El conte té plantejament, nus i desenllaç.

OBSERVACIONS:

Pel que fa a la lectoescriptura, és la més desenvolupada dels trigèmins, pintant sense sortir-se de la línia i deixant un espai regular entre paraules.

És també la més metòdica i la més perfeccionista, la qual cosa provoca que, segons la seva mare, sigui sempre l’última en acabar.

No parava de parlar sobre el dibuix i de aconsellar/criticar el que feien els seus germans. Cada vegada que algú adulava el dibuix de la seva germana (4 anys) assegurava que ella li havia ensenyat tot.

Segons els comentaris dels seus germans i de la seva mare sembla incapaç de no omplir tot el full amb dibuixos o amb paraules. És, de fet, l’única que ha escrit tota la cara de darrere del full.