1. Organitza en les diferents dimensions del desenvolupament (psicomotriu, cognitiva, lingüística i socioafectiva) les competències que demostren aquests bonobos criats en el Centre d’investigacions Psicolingüístiques d’Atlanta.
SITUACIÓ | HABILITAT/S MOSTRADA/ES | DIMENSIÓ DEL DESENVOLUPAMENT |
Tot passejant pel bosc | - Jugar a empaitar-se. - Identificació d’imatges. | - Psicomotriu. - Cognitiva. - Lingüística. - Socioafectiva. |
De pícnic amb | - Donar una poma | - Cognitiva. - Comunicativa. |
Conduint un cotxe | - Coordinació de mans i peus. | - Cognitiva - Psicomotriu. |
Interaccionant amb el gos | - Va a disculpar-se. - Se li llença a damunt perquè esta enfadat. - Expressió de penediment. | - Socioafectiva. |
Amb els monstres | - S’espanta. - Observa, compren el llenguatge. - Posa la mascara. - Empaita. | - Socioafectiva. - Psicomotriu. |
Amb el telèfon | - Utilitza la consola per parlar per telèfon. - Agafa telèfon i se’l posa a l’orella. - Entén o identifica el que li diuen. | - Comunicativa. - Socioafectiva. - Cognitiu. |
Trobada amb la Jeanine | - Recorda el passat. - Obre palleta i veu el suc. | - Cognitiu. - Socioafectiu. |
Jugant amb la consola | - Comprèn les normes. - Aprèn a moure el joystick. | - Psicomotriu. - Cognitiu. |
Aprenent a trencar avellanes | - Aprenentatge a través de la televisió. - Arreplega fruits i en dona a | - Psicomotriu. |
Aprenent a fer un tall amb una pedra | - Agafa una pedra y la frega contra la corda per trencar-la - Pedra contra pedra es trenca, i la pot utilitzar per tallar. | - Psicomotriu. |
Ensenyat a la Tamuli | - Explica amb exemples. - Es mostra pacificador | - Socioafectiu. - Psicomotriu. - Comunicativa. |
Passeig final pel bosc | - Camina de peu. | - Psicomotriu. - Socioafectiva. |
2. En quines dimensions del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?
- Cognitiva i comunicativa, ja que tenen un entorn el qual els fa treballar en aquest aspecte. (Opinió personal grup)
- Els altres grups tots prioritzen aspectes diferents segons la seva opinió.
3. Si comparen les competències d’aquests bonobos amb les d’un infant humà, a quina edat mental humana creus que es correspondrien?
- Creiem que està entre 4-6 anys, depenent de si les tasques són més o menys senzilles.
4. Creus que el desenvolupament dels bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el seu desenvolupament? Per què?
- Si, no creiem que poguessin arribar a parlar, aquest es el seu sostre, o a raonar conceptes complexes. Per tant, creiem que l’àmbit on l’existència d’un sostre resulta més evident és el comunicatiu.
5. Creus que la participació en activitats culturals humanes ha modificat la ment d’aquests bonobos? Raona la teva resposta.
- Si, ja que encara que genèticament siguem 90% iguals, els hi podem ensenyar més coses de les que aprendrien en llibertat, a la selva o en un zoo, ja que reben més estímuls, i també desenvolupen l’apartat socioafectiu.
6. Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?
- Primer de tot, sinó els rebutgessin els bonobos salvatges, crec que poc a poc anirien aportant la seva experiència als bonobos no domesticats, ja que com hem vist són capaços de ensenyar coses als altres bonobos. No obstant, també creiem que perdrien part del coneixements assolits, ja que aquests no serien necessaris en un àmbit salvatge.
- Per tant, des del nostre punt de vista, podríem afirmar que transmetrien tot allò après que pogués facilitar qualsevol funció que els bonobos realitzen també en llibertat.
7. Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?
- No, perquè encara que investiguin amb els animals, és un treball científic per a saber fins on són capaços de desenvolupar-se, encara que els treguis del que seria “normal” en el seu habitat natural. A més, els experiments realitzats amb el Kanzi i la Tamuli no són pas maltracte animal, els tracten pràcticament com els humans tractem als animals domèstics (pel que fa a donar-los-hi aliments, un lloc on aixoplugar-se...)
Preguntes de reflexió final:
L’aprenentatge d’aquests bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l’han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta-
- Creiem que els científics a càrrec de la investigació es basen en una perspectiva conductivista, ja que mitjançant l’estímul, tenen una resposta observable i mesurable.
Condicionament clàssic (Pavlov):
Estímul --> ORGANISME --> Resposta.
Condicionament instrumental operant (Skinner):
Conductes positives a canvi de premis.
Aprenentatge observacional (Bandura):
Aprenentatge mitjançant l’observació d’un model (aprenentatge per imitació).
Després d’analitzar el vídeo de Kanzi, dóna la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament
Després d’analitzar el vídeo de Kanzi, dóna la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament
- Que els animals, al no estar domesticats, aprenen mitjançant estímuls positius i/o negatius i, depenent d’això, donen una resposta o una altra. Al ser un experiment realitzat amb bonobos, molt semblants biològicament als éssers humans, podem assolir una millor comunicació ja que també utilitzen els braços per expressar-se.
- Creiem que en aquest cas es dóna primer l’aprenentatge i després el desenvolupament, tal i com diu Vigotsky.
Que ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència i l’ambient l’estudi dels ximpanzés?
- Creiem que el que ens identifica com a humans no és tan sols el conjunt de gens del qual estem formats. Per a desenvolupar-nos, tal i com diu la perspectiva ecològica, cal també estar en un ambient que propiciï aquest desenvolupament.
