Pràctica 6. Desenvolupament afectiu, social i de la personalitat.

• Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?

Ulls blaus millor

Efectes posició superior: es pensen ser més importants ja que tenen els ulls blaus i disposen de certs privilegis que els nens i les nenes dels ulls marrons no tenen

Efectes posició inferior: Se senten desplaçats de la classe i maltractats pel seu color dels ulls ja que pensen que són uns tontos (creuen ells k els aktres pensen axo dells)

• Que passa amb les experiències positives anteriors amb els companys de classe, quan s’està sotmés a situacions vivencials de discriminació?

Els nens d’ulls blaus que han viscut la sensació de ser millors, més intel·ligents, poder anar al pati, repetir de menjar, i llavors es troben amb la situació contraria, veuen que no està bé tenir estereotips, discriminar companys, encara que siguin joves es donen compte de que els negres, pells rojes, i d’altres de la seva època tampoc s’ho mereixen.

Fins i tot al principi, es veu com un nen amb ulls de color marró a pegat a un nen per haver-li dit això, és a dir, com a la realitat quan es fan crits racistes, desprès ens preguntem per què passa això.

Inclós els propis nens reconeixen que els seus pares són tontos per tenir els ulls marrons.

Com es veu, els nens mai menteixen, i està demostrat que amb un mínim de racisme, la societat no pot anar ni acabar bé mai.

• Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?

Al principi actuen tal i com ho van fer els seus companys: s’ho passen bé en la seva “posició superior” i marginen als altres alumnes, com si no fossin tots iguals. Les seves notes milloren, ja que es creuen de veritat que ells són més bons que els altres.

Però després, quan la professora els hi explica que tot era part d’una activitat per què aprenguessin que discriminar als altres pel simple fet de ser diferents és dolent admeten ràpidament que la seva conducta no era bona i que no està bé tractar de manera diferent als altres per alguna cosa que no es pot canviar.

• Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de l’experiència?

Durant: quan els nens porten el mocador que els diferència de la resta de nens el rendiment acadèmic disminueix.

Desprès: obtenien un rendiment acadèmic alt la resta de l’any.

Pregunta abans de reflexió

Tot i el pas dels anys l’experiència no s’oblida:

– Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament socioafectiu posterior?

Recorden sentiments cruels per part dels que en aquell moment “eren els millors” vers als que no ho eren i per part dels altres se sentien discriminats i inferior als altres

– Va servir per canviar alguna cosa?

Ha fet canviar la seva forma de pensar sobre la gent inmigrant, i entenen com es senten, ja que per un dia ells es van haber de sentir com es senten els inmigrants dia a dia

– Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació?

Actuen entenent la seues discriminacions dels inmigrants i intenten inculcar-les als seus fills

Pregunta reflexió final:

Com es pot promoure, desde l’escola, el desenvolupament de l’empatia i d’actituds i conductes, no discriminatòries?

-Celebrar les festes senyalades de cada cultura ambientant-la segons aquesta.

-Campanya de recollida de joguines i aliments.

PRÀCTICA 6

PRÀCTICA 6

Resposta individual
Tipus de família?	Afectiva	Afectiva	Democràtica
Caràcter del nen/a?	Serà inquiet	Inquiet	Actiu
Forma de vestir?	Depèn del sexe	Presumit	A la moda
Que sabrà fer?	Habilitats motrius	Karate	Taekwondo
Que li agradaria fer?	Jugar	Jugar a futbol	Guanyar un campionat de taekwondo
Tipus d’amistats?	Cercle obert	Actiu	Esportistes
Estudis?	Enginyeria	INEFC	Educació primària
Feina?	Enginyer	Professor d’educació física	Mestre d’educació física

Respostes en grup

Comparar respostes individuals entre nosaltres i explicar-nos arguments o dubtes que hem tingut a l’hora de respondre la resposta.

Dos dels membres del grup opinem que, a part de ser nen, serà esportista, passant-s’ho bé amb les activitats esportives. El seu tipus de família serà afectiu, propiciant el seu desenvolupament en tots els àmbits i animant-lo a seguir els seus somnis. El seu futur estarà lligat al món dels esports, centrant-se en l’ensenyament d’educació física.

Ens hem basat en el fet de què es tractarà d’un infant actiu, donat que en una de les imatges es veu el peu del nadó marcat a la panxa de la mare. Per tant, em entès que es tracta d’un nen esportiu, potser centrat en activitats esportives d’arts marcials.

L’altre membre del grup ha variat pel que fa a les seves aspiracions professionals, suposant que serà enginyer, tot i que no ha sabut defensar el perquè.

Pel que fa a les amistats, tots tres hem coincidit que es tractarà d’un nen (o nena) força sociable, alguns encarant aquesta qualitat a vessants esportives.

Comparar característiques assignades als nens i les assignades a les nenes. Es veuen elements o estereotips sexistes en les identitats assignades?

Cal reconèixer que em sigut bastant sexistes, caient en molts dels estereotips establerts per als gèneres. Em suposat que seria un nen perquè aquests són els que, tradicionalment, són més actius i els que més probabilitats tenen de triomfar en l’àmbit esportiu.

Encara que un dels membres del grup a tingut en compte a les nenes pel que fa a la forma de vestir, ha diferenciat entre ambdós sexes dient “depèn del sexe”, la qual cosa també es força sexista.

Encara d’ésser completament conscients dels estereotips relacionats amb el gènere, aquests solen formar part dels primers pensaments que tenim respecte alguna cosa. Aquesta concepció del sexe lligat a determinats comportaments ve influenciada tan per l’educació rebuda com per elements sexistes, com ara els anuncis. I es que en aquests últims es diferencia clarament entre, per exemple, “joguines de nens” (cotxes teledirigits, figuretes de monstres…) i “joguines de nenes” (nines, cuinetes…),  repercutint enormement en la concepció del món que els infants tenen. 


 EDITAT AMB LA RESTA DE LES PREGUNTES
 
Què podem fer cadascú de nosaltres per avançar cap a la igualtat real entre homes i dones i per a l’eradicació de la violència de gènere? Argumenteu la vostra resposta.
Per aconseguir una igualtat entre homes i dones real primer s'haurien d'erradicar tots els estereotips de gènere tan presents en la nostra societat ( com ara el de les nenes juguen amb nines i els nens amb cotxes). Però aquesta és una fita gairebé impossible, ja que aquests estereotips estan molt ben interioritzats i, a més a més, es repeteixen dia a dia en el món publicitari entre d'altres.
Pel que fa a la violència de gènere, s'hauria d'ensenyar a la població que ressolent els conflictes d'una manera pacífica els resultats que s'obtenen són més satisfactoris. Tot i així, els models familiars són molt importants en la formació de l'identitat d'un infant, de manera que si un nen veu com la seva mare es maltractada és molt possible que accepti aquest fet com a normal. Per tant, en aquest tipus de casos ens trobem amb un peix que es mossega la cua.
 
Quina actuació creieu que es pot fer des de l’àmbit escolar per tal de contribuir a la construcció d’identitats infantils més igualitàries i menys estereotipades?
Nosaltres, com a futurs mestres, representarem un paper important, intentant que els infants no es discriminin sexualment. Per a fer-ho, nosaltres plantejariem dues activitats a l'aula:
1. Per als primers cursos de primària, treball amb imatges que mostrin estereotips de gènere i d'altres que no (exemple: una dona cuinant, fent feines domèstiques... i una altra on ambdues parts de la parella participen en el manteniment de la llar). Fomentar un debat entre els nens, permetent que expliquin vivències personals (cosa normal, donada la seva edat). Conduir la classe de tal manera que se n'adonin de què tant l'home com la dona han de poder fer les mateixes feines.
2. Als darrers cursos de primària treballariem més la violència de gènere. Començariem preguntant als nens si saben el que és, conduint la classe cap a un debat amb la pregunta "per què es produeix violència de gènere?". Un altre dels punts clau de la lliçó seria que els nens aprenguéssin que no només les dones pateixen violència, sino què també els homes.
També s'hauria d'evitar la distinció per sexes per part del professor (per carnestoltes, fer disfresses pels nens i unes altres per les nenes; a educació física, partits de nens contra nenes; evitar utilitzar els colors associats als sexes: blau pels nens i rosa per les nenes...).
 

SEGONA PART – PRÀCTICA 4

9 anys i 8 mesos.

Desenvolupament semàntic

- no trets contextuals

- no trets funcionals

Velocitat lectora

- rápida

- fa punt i comes

Comprensió lectora

Català: rica i extensa

Castellà: li costa

Desenvolupament morfosintàctic

Utilitza paràgrafs del text i barreja llengües.

Anàlisi comparativa

Domina molt més el català que el castellà ja que la llengua materna és el català.

10 anys i 5 mesos.

Desenvolupament semàntic

- definicions molt acurades

Velocitat lectora

- rápida

- fa punt i comes

Comprensió lectora

Català: se’l sabia de memòria

Castellà: li costa més

Desenvolupament morfosintàctic

Utilitza paràgrafs del text i barreja llengües.

Anàlisi comparativa

Domina molt més el català que el castellà ja que la llengua materna és el català.

10 anys i 7 mesos.

Desenvolupament semàntic

- es basa en la descripció fisica

- no aprofunditza en les definicions

Velocitat lectora

- rápida

- fa punt i comes

Comprensió lectora

Català i Castellà: no té amb compte els detalls descriptius, confon conceptes

Desenvolupament morfosintàctic

Explica el text ordenadament: introducció, desenvolupament i desenllaç.

Anàlisi comparativa

No s’aprecien diferències en les 2 llengues.

11 anys i 11 mesos.

Desenvolupament semàntic

- significats no del tot correctes

- descripcions tal com ho veu ella

- utilitza bé els conceptes

Velocitat lectora

- de vegades s’encanyava

Comprensió lectora

Català: rica i extensa

Castellà: bona

Desenvolupament morfosintàctic

- Repetició de nexes: “i”.

- Utilitza frases compostes

Anàlisi comparativa

Domina molt més el català que el castellà ja que la llengua materna és el català.

12 anys i dies

Desenvolupament semàntic

- Ràpid amb detalls de la seva vida personal

- Utilitza quasi tots els trets

Velocitat lectora

- Més ràpida en català

Comprensió lectora

Català: bé

Castellà: li costa

Desenvolupament morfosintàctic

- Construcció bona

- No utilitza frases subordinades

- Utilitza frases literals del text

Anàlisi comparativa

Li costa més en castellà tot i que la llengua materna es aquesta.

VALORACIÓ

Al cicle inicial s’introdueix poc a poc el Castellà a Catalunya. És per aquest motiu, en general, que els nens dominen més el català (si és la llengua materna).

Als 9 anys encara no veuen més enllà i no fan definicions centrat-se amb el context, amb els trets funcionals...

En aquesta edat els infants encara no utilitzen el castellà tan fluid com el català, és per auqest motiu que els hi costa més llegir i expressar-se en aquesta llengua. Es normal que es barregen llengües en aquest període.

Passats els 10 anys ja comencen a utilitzar les dos llengües correctament.

Podem observar que a partir dels 11 anys és el pas de les adquisicions físiques cap a més enllà. Ja poden aprofundir molt més en les definicions definint funcions, materials dels quals està fabricat, utilitzar definicions o paraules més sofisticades...

En aquesta etapa se’ls comença a demanar major dificultat als textos i és per aquest motiu que els costa adaptar-se al nou canvi. Són de dificil pronunciació les paraules molt llargues o que mai han estat escoltades per als lectors. Aquest també seria unmotiu per entendre que els hi costa fer la comprensió lectora.

A partir dels 12 anys els nens i nenes estan en l’etapa preadolescent i per aquest motiu tot és més negatiu que positiu: es neguen a fer el que els hi demanes, una prova així pensen que es per crios, tenen presa perquè comencen a sortir sols al carrer...

Aquí la lectura ja és més acurada tant en català com en castellà i la comprensió més bona. També utilitzen frases subordinades.

Pràctica 4 (segona part)

INFORME DE L’ ANÀLISI  DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE

Nen/nena: Maria

EDAT. 12 anys

1.    Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.

Deia el primer que li venia a la ment, sense pensar, ja que no sabia que desprès havia de llegir, i volia acabar com més aviat millor.

2.    Valoració de la velocitat lectora.

Era una velocitat lenta, tant en català com en castellà, hi havia molts cops que s’equivocava de lletres, o deia algun verb malament, o adaptava les paraules tal com li sortien.

3.    Valoració de la comprensió lectora.

Te una bona comprensió lectora, encara que sol es recorda de l’idea principal i d’algunes idees secundàries. No retén els detalls del principi.

4.    Valoració de l’evolució morfosintàctica: procés d’organització dels significats.

Utilitza frases curtes, per exemple: “ era un niño, que fue a la escuela, y la profesora le ha dicho, dibuja”, i també expliquen l’història com poden.

L’estructura molts cops no es clara, “dos cavalls els persegueixen els gossos, i corrien fins a que van caure al mar, ........., al fi dels penya-segats, i es converteixen en cavallets de mar”.

5.    Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà.

Parla millor en català, ja que és la seva llengua materna. Al començar a llegir, semblava que tingués més fluïdesa en castellà, però quan va fer la primera errada de lectura es va posar nerviosa i va fer moltes faltes de lectura. Canvia paraules del castellà al català i es posa nerviosa i no vol parlar més. Per tant, llegeix més de pressa per  acabar la historia ràpid.



Pràctica 4 (primera part)

FULL DE REGISTRE: DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC           

NOM I EDAT DE L’INFANT: Maria, 12 anys

DEFINICIONS

GOS: Animal domèstic, el pots tenir al jardí o als carrers, borda i corre molt.

AIGUA: És als mars, oceans, rius, la pots veure i es transparent.

FLOR: És als jardins i als camps, de diferents colors i fan bona olor.

TELEVISIÓ: Es digital, serveix per mirar programes o coses d’aquestes i noticies.

PLÀTAN: És groc, allargat, la cara de dins es blanca, dolcet i tou.

AMIC: Llest, simpàtic i guapo.

ESCOLA: és avorrida, s’hi estudia i m’ensenyen.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI DE LES DEFINICIONS:

TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA:

CATALÀ: Interiorment 4 min. i 58 seg. Exteriorment 6 mi. i 02 seg.

CASTELLÀ: Interiorment 4 min. i 01 seg. Exteriorment 4 mi. i 42 seg.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA

NARRACIÓ	CATALÀ		CASTELLÀ
	SI	NO	SI	NO
Domini de l’estructura narrativa		x		x
Idees principals	x		x
Idees secundàries		x		x
Repetició de les idees		x		x
Coherència en la seqüència del relat	x		x
Interpretació personal del text	x		x

OBSERVACIONS:  Li costa llegir, ja que és una nena que no li agrada gens el col·legi, diu que és avorrit, apart també estava nerviosa i tremolava una mica i s’entrebancava. Va fer uns resums molt simples de les històries i solament es quedava amb el detall principal i el que era l’últim que s’havia explicat més aviat.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA

NARRACIÓ	CATALÀ		CASTELLÀ
	Si	No	Si	No
Substantius	X		X
Adjectius	X		X
Adverbis		X		X
Pronoms		X		X
Concordança gènere	X		X
Concordança nombre	X		X
Ús de formes verbals		X	X
Coherència temps verbals	X			X
Errors de sobrerregulació	X		X
Redundància	X			X
Oracions completes	X		X
Oracions compostes	X		X
Coordinades		X		X
Subordinades		X		X
Comparatius: major, menor...		X		X
Metàfores		X		X
...

OBSERVACIONS:

Les frases que fa, tenen sentit, però no les conjuga del tot bé. L’explicació de la historia s’entenia perfectament, encara que era difícil, ja que la nena, volia acabar ràpid la pràctica per què no en tenia ganes, i anava molt de pressa, explicant només els punts principals. No es pot fer gaire anàlisi, encara que les frases eren curtes, concretes i no gaire ben conjugades.