Pràctica 2 (primera part)

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2

Clica sobre les imatges per ampliar-les.

 

RESULTATS DE LES PROVES: ANNA

Edat del/la nen/a: 7

Ma utilitzada: Dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 40 Minuts

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 13 Minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Persona: comença dibuixant la cara i els cabells i va baixant.

Abans de dibuixar una altra cosa pinta.

Ha pres com a model a un dels membres del grup (Rous)

Utilitza molts colors. En el cas de la persona, es fixa en com va vestida per buscar el to adequat (hi havia molts llapis de colors amb tonalitats diferents a la seva disposició).

No esborra en cap moment. Sembla molt segura del que vol dibuixar i de com aconseguir-ho.

Segons la perspectiva de Lowenfeld, està en una etapa esquemàtica avançada ja que segueix un model de figures geomètriques per dibuixar una persona, però ho pinta basant-se en la realitat.

ESCRIPTURA:

Fa baixar bastant el pont de la “n”, de forma que si no tenim una “p” com a referència es podrien confondre.

Intenta seguir una línia recta a l’hora d’escriure, però sempre s’acaba torçant de forma progressiva al final de cada línia.

Fa la lletra molt gran i lligada, deixant un espai regular entre paraules.

Escriu bastant ràpid. Només s’atura en les paraules llargues.

No posa accents. Confon la “v” amb la “b” i la “ll” amb la “i” en determinats casos.

Si una frase no li acaba d’agradar o creu que la pot millorar, no dubta en esborrar-la i reescriure-la.

No es limita a descriure el seu dibuix, si no que conta una historia on apareixen els personatges i elements dibuixats (noia, cavall, flors i papallones) i alguns d’absents (noi). El conte té plantejament, nus i desenllaç.

OBSERVACIONS:

Pel que fa a la lectoescriptura, és la més desenvolupada dels trigèmins, pintant sense sortir-se de la línia i deixant un espai regular entre paraules.

És també la més metòdica i la més perfeccionista, la qual cosa provoca que, segons la seva mare, sigui sempre l’última en acabar.

No parava de parlar sobre el dibuix i de aconsellar/criticar el que feien els seus germans. Cada vegada que algú adulava el dibuix de la seva germana (4 anys) assegurava que ella li havia ensenyat tot.

Segons els comentaris dels seus germans i de la seva mare sembla incapaç de no omplir tot el full amb dibuixos o amb paraules. És, de fet, l’única que ha escrit tota la cara de darrere del full.